Català: VALÈNCIA - Façana de l´Estació del Nord

L'edifici, dissenyat per l'arquitecte Demetri Ribes, es relaciona amb l'estil modernista vienés anomenat Sezession, i especialment amb Otto Wagner, caracteritzat per les línies rectes en contraposició a les formes sinuoses més pròpies de l'Art Nouveau, el modernisme predominant a França, Bèlgica, Catalunya i resta de València. A la influència vienesa s'afegirien, per un costat reminiscències del gòtic perpendicular anglés junt amb alguns trets del que més tard seria el racionalisme.

L'edifici és de planta rectangular i compta amb dues zones clarament diferenciades: el gran hangar, de planta igualment rectangular i tancat amb estructura d'arcs articulats d'acer laminat, i l'edifici de viatgers pròpiament dit o vestíbul, de planta en U i pilars independents de l'estructura de l'hangar. En la seua construcció s'empraren nous materials introduïts a finals del XIX, com ara l'estructura metàl·lica en forma de marquesina. Un altre tret típic d'aquesta estació modernista és la integració de totes les arts en una mateixa edificació: arquitectura, escultura, pintura i arts decoratives.

La façana principal està rítmicament desenvolupades segons mòduls d'un gran esquematisme formal. De predomini horitzontal, presenta tres cossos d'edificació ressaltats en forma de torrasses, situats als extrems i al centre, que avancen respecte a la línia general de la façana i que recorden la torre de la Llotja de la Seda, d'escassa alçària. Els ritmes verticals en les entrepilastres de les torrasses que no arriben a desequilibrar l'horitzontalitat general. El remat de l'edifici queda definit per aquestes entrepilastres i per pinacles terminals de perfil aparentment emmerletat.